NIHON KOBUDO (日 本 古 武 道 )

Quan el Japó s’unifica sota uns estrictes governs s’aconsegueix instaurar un període prolongat de relativa pau, la guerra general es reemplaçada per conflictes civils localitzats. Les antigues tècniques marcials per la guerra desapareixen per adequar-se a la nova tendència creada per aquest tipus de conflictes. No obstant el desenvolupament cultural va lligat estretament al Camí del Guerrer. D’aquesta manera apareix el concepte de “Do” que es el Camí o Via Marcial, es a dir que mantenint alhora la realitat i la efectivitat de les tècniques del guerrer, aquestes s’adapten al nou context social, transformant-se a la vegada en un camí de desenvolupament personal i espiritual.

El Nihon Kobudo, es avui dia un sistema japonès en la utilització d’armes. Aquestes armes son principalment; la “Katana” (espasa japonesa), el Wakizashi (espasa curta), el Tanto (gabinet), el Yari (llança), la Naginata (alabarda), el Bo (pal de 1’83 mts) el Tanbo (pal curt de 30 a 50 cm), Hanbo (basto de uns 90 cm); Yubi-bo (pal petit de uns 14 cm); Jo (basto), Nawa (corda); Manrikigusari”(cadena amb dos pesos als extrems), Jutte (espècie de porra metàl.lica, el Tessen (bano), Kusarigama, (falç amb cadena llastrada) i d’altres.

Les escoles antigues o Ryuha, poden practicar amb diverses armes o especialitzant-se en una en concret. Existeixen extensos estudis sobre els Koryu (antigues escoles) i estan perfectament reconegudes per el govern japonès;

Actualment es considera que la capacitació tècnica d’un estil de Nihon Kobudo, prepara als estudiants per fer front la pròpia vida d’una manera més eficaç. La disciplina i el auto sacrifici per avançar dintre d’aquest estil, són els mateixos i necessaris per triomfar en les relacions personals. Les relacions humanes creixen al tenir una major expectativa de si mateix que dels altres. Quan un s’esforça per estudiar per obtenir un major rendiment personal, és torna més útil per si mateix i per els demés. Quan s’aprèn a donar lliurement i compartir les seves habilitats es comença a contribuir al benestar dels altres. No es necessari garantir la competitivitat entre les persones ,perquè cada estudiant té un difícil oposant en sí mateix. Aquests conceptes es transmeten a cada alumne junt amb les tècniques d’armes.

Quan un es pregunta perquè hauria d’estudiar un vell estil d’art marcial, alhora que es viu en un món modern, solament té que observar, els principis en els quals es basa aquest estil, com podria ser el respecte, la bellesa i desenvolupament de l’esperit.

A traves d’una estricta practica l’alumne aprèn el respecte a la disciplina, a les armes que utilitza i a les persones. Es pot veure la bellesa en les tècniques realitzades. L’esperit creixerà fins trobar la llibertat i l’espai per les seves pròpies idees dintre de les normes de la pròpia disciplina.

La practica de“l’Antic Camí de la Guerra”, o del “Camí del guerrer”, pot ser un vincle comú entre totes les persones de totes les edats.

Encara que per assolir els seus beneficis, les persones interessades en la seva practica, han de tenir clar que això requereix una decisió definitiva i el compromís d’estudiar.

Al Japó, la Nihon Kobudo Kyokai i la Nihon Kobudo Shinkokai són les entitats que oficialment, divulguen i “legitimen” els diversos estils de Kobudo. N’hi ha molt treball i es força complicat per tractar-se d’estils antics, alguns compten amb més de 700 anys d’història.

Per aquest motiu, quan es necessari conèixer sobre algun estil, o mestre, una de les formes de comprovar la veracitat i la legitimitat de qüestions relacionades amb el Nihon Kobudo, es recórrer a la Nihon Kobudo Kyokai o la Nihon Kobudo Shinkokai.